Anàlisi de la patologia de la memòria en el cas de Clive Wearing

Memòria a llarg termini (MLT)

Memòria a curt termini (MT)

El problema que té en Clive és una encefalitis per herpes simple (HSV-1) que el va produir una inflamació necrosant de l’encèfal.  Les àrees que es solen veure afectades són porcions orbitàries dels lòbuls frontals i les parts inferiors i medials del lòbul temporal. Tot va començar amb la infecció vírica. Els metges desconeixien el que passava. Els símptomes que patia Clive van ser febre, mal de cap, desorientació, pèrdua de memòria i flaccidesa. El que li va provocar que sofrís una pèrdua de memòria tant anterògrada com retrògrada; no es capaç de recordar res després d’un període de 7 a 30 segons però tampoc és capaç de recordar records del passat. Degut a que té gran part de la memòria a llarg termini (MLT) danyada. De fet, ell diu sempre que no recorda res quan li pregunten per si recorda alguna cosa. Per exemple, si ha parlat amb algú, ell contesta: Nunca he oído una palabra. Nunca he visto un ser humano desde que me puse enfermo. Sois las primeres 4 persones que veo en 30 años. Viu en una desconnexió temporal amb el món. Ell ho explica com: es lo mismo que la muerte. No existe diferencia entre la noche y el día. Ningún pensamiento. També pateix d’alucinacions auditives. Clive creu escoltar una música de fons. No es capaç de poder viure sol perquè no pot recordar res ni es pot orientar. Ell mateix diu que es como la muerte, es simple. Ningun pensamiento de ningun tipo. No hay sueños.  Malgrat tot això es capaç de reconèixer la seva lletra, la seva dona, algun fill i, inclòs, tocar el piano. És un dels casos més difícils. A més perquè li va esdevenir en un moment que encara no hi havia un complet coneixement de la malaltia. Si ho hagués contret dos anys després, no li hauria afectat de la mateixa manera. Però tampoc és el cas més extrem perquè la encefalitis pot causar la mort; cosa que hauria sigut certa si ho hagués contret dos anys abans. No té cap esperança de millora. Probablement perquè és una malaltia necrosant. Les parts danyades ja no les recuperará.  

La patologia que té Clive és absolutament incapacitant. Li ha canviat quasi per complet el seu comportament habitual. La primera idea que apareix del comportament pot ser la personalitat. Sembla ser que no queda molt del que era en Clive, almenys, així ho diuen els seus fills. Tant de bo hi ha un punt que el seu fill comenta que sí que es conserva un caràcter de la personalitat. En el moment que pren consciència, en Clive, analitza que està passant. En un moment comenta serà un caso muy curioso para los médicos. El fet d’ésser curiós no la perdut de la personalitat. Pel que fa a les motivacions a la seva vida s’han vist truncats. No pot fer de director com feia abans de la malaltia perquè no pot recordar com s’havia de fer aquesta tasca. Però tampoc pot tenir noves metes perquè no és capaç de recordar noves coses. Si més no, tampoc pot recordar fets que li vindrien de gust per poder tenir motivacions. No pot recordar que és el Rugby i, per tant, malgrat li agradi, no pot tenir l’objectiu de jugar-lo. 

Per part del processos cognitius té afectada, entre altres, la percepció, l’atenció i l’aprenentatge. Un exemple molt clar és el moment que la seva dona explica que estan davant de la seva casa i en Clive no és capaç d’identificar-la. Primerament té alterada la percepció perquè no és capaç de recordar que allò és la seva casa i, pot ser, no sàpiga què és una casa. Tampoc pot fer un aprenentatge perquè la percepció està alterada i la memòria ho impossibilita. No pot existir un aprenentatge si la memòria no és capaç d’emmagatzemar nous conceptes. Seguint amb el mateix exemple no pot resoldre problemes perquè a causa de la pèrdua de memòria es veuen alterats molts processos cognitius. No pot escollir quina és la seva casa; la groga o la blanca; no pot saber de què treballa la seva dona. També es veurà repercutit el fet de comprendre el llenguatge. Ha de tindre accés al significat de les paraules encara que sigui inconscientment. Com també ha de poder accedir a la comprensió sintàctica del llenguatge. Sinó, seria com escoltar un idioma desconegut. És impossible la seva comprensió. 

En resum el que podem comprendre és el fet que la memòria és un sistema que treballa amb connexió amb altres processos. Però que d’una manera més rellevant la memòria es pot situar en el centre de l’eix de molts altres sistemes. 

Clive té afectat, principalment, l’hipocamp. L’hipocamp s’ha de considerar que forma part d’un sistema neuronal que encaixa amb connexió amb l’escorça entorrinal, perirrinal i parahipocampal. Això forma part del lòbul temporal medial. És un sistema important perquè serà l’encarregat de processar la informació per ser codificada i memoritzada a la MLT. Serà en bona part la responsable per a que es pugui accedir a la informació nova. Quan aquesta àrea a sigut afectada ens trobem enfront d’una impossibilitat de processar informació en la MLT. De fet, l’hipocamp és l’encarregat de passar la informació de la MT a la MLT.  La MLT la subdividim en dos sistemes la memòria declarativa que consta de: a) la memòria episòdica que serà la encarregada d’evocar els records o experiències passades i la memòria semàntica que més aviat té a veure amb conceptes de “cultura general o coneixement general”. L’anomeno així personalment perquè és la que podrà contestar fets concrets com saber qui va descobrir la gravetat, per exemple. Però també, és la coneixedora de la llengua, del significat de les paraules, etc; b) I la memòria no declarativa que està entrellaçada amb la memòria semàntica i, per tant, declarativa; és més difícil definir-la sobretot perquè els conceptes que emmagatzema solen ser difícils de traslladar a un codi lingüístic. No obstant, està relacionat amb la adquisició de destreses.  Recapitulant, Clive té maltret l’hipocamp partícip de la MLT. Però sembla ser que no totes les àrees estan del tot danyades. El fet general d’aprendre nous conceptes o de fixar experiències per l’afectació al sistema hipocampal li produeix una amnèsia anterògrada. Si anem a la memòria declarativa, a la qual s’ha de poder accedir per traslladar informació a l’executiu central, trobem que té afectada quasi per complet la memòria episòdica. La qual cosa li comporta una amnèsia retrògrada. Ell es capaç de recordar a la seva dona. Això, és degut al fet emocional. Com a la seva dona l’estimava molt hi havia un alt component emocional. Segurament és això la causa per la qual recorda a la seva dona. La memòria semàntica sembla ser que la conserva en millor mesura que l’anterior i pot accedir al tema lingüístic, probablement, perquè no té afectada l’àrea de Broca; aquesta àrea es troba en el lòbul frontal esquerra. No obstant això, té molt afectada la memòria semàntica. D’aquesta manera explicaria el fet de no entendre correctament algunes paraules, però, d’altres sí. Per altra banda, està la memòria no declarativa que sembla ser que la conserva en millor mesura que la resta. Com deia abans, l’hipocamp està en el lòbul temporal medial. Les funcions de la memòria no declarativa, en gran mesura es situen en àrees independents al lòbul temporal medial. Fet que el possibilita a tocar el piano. Encara que no sigui capaç de recordar com ho fa perquè no té accés a part de la memòria declarativa. 

En quant a la MT sembla ser que no la té massa afectada a excepció de la connexió de l’executiu central. Li impedeix enviar nova informació a la MLT (amnèsia anterògrada) com recuperar antiga informació (amnèsia retrògrada). Pel que fa a la memòria sensorial roman intacte. 

Vídeo de la entrevista a Clive Wearing